ELS REIS MAGS DE L'ORIENT
5 de gener de 2017
Un any més, la tradició dels Reis Mags és una de les més maques de les festes nadalenques, estimada per tothom, especialment pels nens i nenes, que porten mesos esperant el matí del dia 6, que potser és el dia de l'any en que més matinen.
Benvolguts Reis: l'inici d'un altre any sempre ens porta l'alegria de la vostra presència. Per sort, cada any comença amb la vostra visita en aquesta nit tant maca, on els ulls dels petits brillen d'una manera especial. És la nit dels somnis, de l'esperança i de la il·lusió.
A l'any 2013 ja vaig fer un petit reportatge sobre aquesta nit màgica al poble de Tordera; enguany però, he de fer una petita crítica sobre el que ha succeït a la cavalcada, i espero no ofendre a ningú.
Sóc un apassionat en fer fotografia i deixar congelats els esdeveniments d'aquest poble o de qualsevol. Aquest any he vist un esforç molt gran per part de voluntaris i associacions per poder portar l'alegria als nens i nenes d'aquest poble que és Tordera, però per a algunes persones (adults, adolescents i algun més petit seguint a aquests), semblava més una competició de qui agafava més caramels que la màgia que s'intentava fer arribar als més petits; és cert que només llançava caramels l'última carrossa, la qual cosa no és pas mala idea, i està fet pensant en la seguretat de tothom, tant dels participants com del públic. Vaig poder veure i fotografiar mares i pares amb les bosses de supermercat obertes arran de la carrossa i cridant: "doneu-me caramels".
No sé en què ens estem convertint, tornant-nos egoïstes i avariciosos, i no gaudim del moment màgic que té el nen o nena, la seva cara d'il·lusió, que es transforma en decepció quan, després d'una estona esperant que passin els reis, es veu empès per qui segueix la rua amb una bossa plena de caramels i molt males maneres, o en sentir els seus pares i altres persones criticar en veu alta, com també ho han fet alguns per escrit en xarxes socials.
Srs. Pares, dir-vos que darrera de tot esdeveniment, per modest que sigui, hi ha una gran feina i dedicació en hores de no estar amb la família, de moltes persones que ho fan de manera voluntària, sense rebre res a canvi, i que no mereixen ser tan criticats pel seu treball. Que sempre es pot millorar? És cert, sempre es pot millorar, però no amb critiques destructives, sinó amb idees constructives, implicant-se i dedicant-hi hores. Jo no he participat personalment en l'organització de la cavalcada ni hi tinc res a veure, només és la meva opinió, però estic segur, doncs conec persones que sí hi participen, que qualsevol que aporti idees i ganes de treballar serà molt ben rebut.
Com a idea, i és una opinió personal, penso que es podria tancar el recorregut amb tanques com es fa per la cursa del cós i així evitar que aquestes persones que només segueixen la carrossa dels caramels empentin la resta de públic i trepitgin als participants. Només és una idea i no sé si seria factible...
Així doncs, només ens quedaria apel·lar a la reflexió i al sentit comú per millorar la nostra actitud i comportament en els anys següents.
Les fotos que us ensenyaré a continuació seran les d'aquesta il·lusió que comentava abans i no les de la competició de caramels, que sembla que donar caramels en comptes de ser una cortesia o tradició, s'ha tornat una obligació. Un últim punt positiu: el fet que els caramels fossin tous, que no es trenquen en caure al terra; encara que qui vulgui seguir criticant podria dir que el sucre és dolent o que no són aptes per als diabètics...
A l'any 2013 ja vaig fer un petit reportatge sobre aquesta nit màgica al poble de Tordera; enguany però, he de fer una petita crítica sobre el que ha succeït a la cavalcada, i espero no ofendre a ningú.
Sóc un apassionat en fer fotografia i deixar congelats els esdeveniments d'aquest poble o de qualsevol. Aquest any he vist un esforç molt gran per part de voluntaris i associacions per poder portar l'alegria als nens i nenes d'aquest poble que és Tordera, però per a algunes persones (adults, adolescents i algun més petit seguint a aquests), semblava més una competició de qui agafava més caramels que la màgia que s'intentava fer arribar als més petits; és cert que només llançava caramels l'última carrossa, la qual cosa no és pas mala idea, i està fet pensant en la seguretat de tothom, tant dels participants com del públic. Vaig poder veure i fotografiar mares i pares amb les bosses de supermercat obertes arran de la carrossa i cridant: "doneu-me caramels".
No sé en què ens estem convertint, tornant-nos egoïstes i avariciosos, i no gaudim del moment màgic que té el nen o nena, la seva cara d'il·lusió, que es transforma en decepció quan, després d'una estona esperant que passin els reis, es veu empès per qui segueix la rua amb una bossa plena de caramels i molt males maneres, o en sentir els seus pares i altres persones criticar en veu alta, com també ho han fet alguns per escrit en xarxes socials.
Srs. Pares, dir-vos que darrera de tot esdeveniment, per modest que sigui, hi ha una gran feina i dedicació en hores de no estar amb la família, de moltes persones que ho fan de manera voluntària, sense rebre res a canvi, i que no mereixen ser tan criticats pel seu treball. Que sempre es pot millorar? És cert, sempre es pot millorar, però no amb critiques destructives, sinó amb idees constructives, implicant-se i dedicant-hi hores. Jo no he participat personalment en l'organització de la cavalcada ni hi tinc res a veure, només és la meva opinió, però estic segur, doncs conec persones que sí hi participen, que qualsevol que aporti idees i ganes de treballar serà molt ben rebut.
Com a idea, i és una opinió personal, penso que es podria tancar el recorregut amb tanques com es fa per la cursa del cós i així evitar que aquestes persones que només segueixen la carrossa dels caramels empentin la resta de públic i trepitgin als participants. Només és una idea i no sé si seria factible...
Així doncs, només ens quedaria apel·lar a la reflexió i al sentit comú per millorar la nostra actitud i comportament en els anys següents.
Les fotos que us ensenyaré a continuació seran les d'aquesta il·lusió que comentava abans i no les de la competició de caramels, que sembla que donar caramels en comptes de ser una cortesia o tradició, s'ha tornat una obligació. Un últim punt positiu: el fet que els caramels fossin tous, que no es trenquen en caure al terra; encara que qui vulgui seguir criticant podria dir que el sucre és dolent o que no són aptes per als diabètics...
Gràcies per la visita.
Si us plau no utilitzi aquestes imatges en la seva web, blogs o altres mitjans de comunicació sense permís explícit.
© Tots els drets reservats.
Gracias por la visita.
Por favor, no use estas imagenes en su web, blog u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.
© Todos los derechos reservados.
Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.
Please don't use this images on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved.
© Tots els drets reservats.
Gracias por la visita.
Por favor, no use estas imagenes en su web, blog u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.
© Todos los derechos reservados.
Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.
Please don't use this images on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved.
Hi ha un altre punt negatiu. Per mi molt pitjor que els empaitadors de caramels....i és que el rei negre i els seus patges són pintats.
ResponEliminaBastant trist i patétic al 2017.
És cert, seria un punt a millorar, però faltaria que aquesta comunitat volgués participar en aquest acte, doncs moltes vegades no volen fer-ho per temes religiosos ni a les escoles.
EliminaGràcies per comentar.