La Processó del Silenci de Tordera: tradició, història i continuïtat

Què és una processó?

Tal com ja explicava en una publicació anterior l’any 2013, una processó és una manifestació religiosa que consisteix en una desfilada organitzada de persones que recorren un itinerari determinat, sovint amb inici i final al mateix punt, com és el cas de Tordera. Aquestes expressions formen part de la tradició de moltes religions arreu del món, com l’hinduisme, el sintoisme, el judaisme, l’islam o el catolicisme.

Cal destacar, però, que algunes confessions cristianes —com els protestants, evangèlics o testimonis de Jehovà— no practiquen aquest tipus de manifestacions, ja que les consideren una forma d’idolatria segons la seva interpretació de les escriptures.

Orígens i evolució històrica

La coneguda com a Processó del Silenci o dels Misteris té els seus orígens documentats al segle XVII. Concretament, el 2 de maig de 1627, un grup de fidels de Badalona es va reunir al cementiri parroquial de Santa Maria amb la voluntat d’instaurar una processó de Dijous Sant. L’any següent, el bisbat de Barcelona va beneir els primers misteris, consolidant així la tradició.

Amb el pas dels anys, la celebració ha experimentat diverses modificacions i interrupcions. L’any 1867, el bisbe de Barcelona va decretar que les processons passessin a celebrar-se el Divendres Sant, tot i que posteriorment es va permetre a Badalona mantenir la seva tradició de Dijous Sant. Ja al segle XX, es va introduir la participació dels gremis en el port dels passos per tal d’afavorir una major implicació popular.

La història de la processó també ha estat marcada per períodes de suspensió, com durant la Segona República (1931) i posteriorment el 1974, quan es va decidir suprimir-la. No seria fins al 1987 que es recuperaria definitivament, gràcies a l’esforç col·lectiu de la ciutadania. Més recentment, l’any 2011, la crisi econòmica va posar en perill la seva continuïtat, però el suport institucional i popular va permetre celebrar el 25è aniversari de la seva recuperació.

La Processó del Silenci a Tordera

En el cas de Tordera, la Processó del Silenci es manté viva gràcies a la dedicació d’un grup de voluntaris que, any rere any, treballen per preservar aquesta tradició. Tot i això, des d’una perspectiva personal, es pot percebre l’absència d’elements que antigament aportaven una major riquesa visual i simbòlica, com els romans o els natzarens.

Malgrat aquestes mancances, cal posar en valor els esforços realitzats en les darreres edicions. Un exemple és la uniformitat aconseguida en la indumentària dels participants, amb l’ús de túniques que aporten cohesió i solemnitat al conjunt. Aquest tipus d’iniciatives demostren la voluntat de mantenir viva la processó, adaptant-la als recursos disponibles.

Tanmateix, és evident que la continuïtat i el creixement d’aquesta tradició depenen, en gran mesura, de la implicació ciutadana i del suport institucional. Amb un major nombre de voluntaris i recursos, es podria recuperar part de l’esplendor d’altres èpoques, com la dels anys seixanta, quan la participació era més nombrosa i l’estètica més elaborada.

Reflexió final

Un dels aspectes que cal lamentar és la impossibilitat, en algunes edicions, de treure determinats passos emblemàtics com el Sepulcre, a causa de la manca de participants. Aquesta situació posa de manifest una realitat preocupant: les tradicions, per molt arrelades que siguin, només perduren si hi ha una voluntat col·lectiva de mantenir-les.

El cas de les catifes de flors n’és un exemple clar. Sense implicació, aquestes expressions culturals acaben desapareixent. Per això, és fonamental reconèixer i agrair la tasca de totes aquelles persones que fan possible la Processó del Silenci de Tordera, i alhora reflexionar sobre la importància de preservar el nostre patrimoni cultural.