XAVIER LLOP FOTOGRAFIA: PROCESSÓ DE TORDERA 2013

PROCESSÓ

Una processó és una desfilada religiosa on un grup organitzat de persones realitzen un recorregut, d'un lloc a un altre, o bé partint d'un lloc i tornant a ell, com es fa a Tordera.

Les processons existeixen en la majoria de les grans religions: hinduisme, sintoisme, judaisme, islam, catolicisme... D'altra banda, hi ha també confessions cristianes (protestants, evangèlics, testimonis de Jehovà, entre d'altres), que exclouen aquesta pràctica per considerar-la una forma d'idolatria, això segons el seu enteniment de la Bíblia.

HISTORIA

L'existència de les processons es remunta a la més llunyana antiguitat. A Atenes, es celebraven anualment cinc grans processons:

La de les panateneas
Les tres dels misteris d'Eleusis
La de Iacco

A Roma, hi havia processons triomfals, consulars, en honor de la deessa Diana, etc.

En el cristianisme, les processons formen la part més important del culte exterior. És difícil fer una història de les processons cristianes, encara que cal pensar que en els primers temps de persecució serien molt estranyes, i només en l'interior dels llocs de culte. Hi ha constància històrica d'algunes processons en l'Edat Mitjana.

En els segles XIV i XV, l'aparició i difusió de les ordres mendicants va suposar un canvi en la vivència religiosa dels fidels, ja que aquestes ordres pretenien un acostament del sagrat al poble, i l'adoctrinament i ensenyament d'aquest en els misteris de la fe. Per això les imatges religioses es multiplicaren a partir de llavors, i sorgiren representacions teatrals de caràcter religiós, amb elaborats textos (les actuacions sacramentals). Un precedent d'això va poder ser el pessebre vivent que va organitzar sant Francesc d'Assís a la localitat italiana de Greccio. En aquest tipus de representacions es barreja el profà amb el sagrat, i les imatges sagrades surten a l'exterior dels temples. Es pot sospitar amb fonament que la processó cristiana recull la tradició de les desfilades militars, tan habituals en l'Antiguitat, sota un vernís piadós.

Però, sens dubte, és arran del Concili de Trento quan les processons adquireixen una enorme importància, quan l'Església Catòlica veu en aquest tipus d'actes un poderós instrument d'evangelització i persuasió, en un marc on l'impacte visual de la imatge era més efectiu que la lectura de relats bíblics, que d'altra banda era limitada a causa de les altes cotes d'analfabetisme, doncs estava prohibit traduir els textos sagrats del llatí.

PROCESSONS EN L'ACTUALITAT

Actualment han perviscut amb diferent fortuna en diversos llocs del món. Si algunes són especialment conegudes, són les processons religioses a Espanya, Argentina, Perú i Guatemala, molt habituals per Setmana Santa, encara que també fora d'ella.

Entre d'altres, podem trobar aquests tipus de processons:

Senyor i Mare de Déu del Miracle. Amb una participació de més de 600.000 persones en una sola tarda mentre dura la processó, és una de les més multitudinàries de Iberoamèrica. Es realitza anualment el 15 de setembre a la Ciutat de Salta (Argentina).
Senyor dels Miracles o Crist de Pachacamilla. És una de les processons més multitudinàries, tenint el seu culte principal al Perú.
Setmana Santa. Es realitzen aquestes processons coincidint, òbviament, amb la Setmana Major. En aquestes processons participen diferents col · lectius agrupats en confraries o germanor religiosa sota el reconeixement eclesiàstic. Així doncs, els confrares surten als carrers amb les seves germandats acompanyant un pas de Crist o Verge adscrit a un passatge de la Passió. Els integrants realitzen les estacions abillats amb túniques: penitents o natzarens.
Viacrucis, en què es va realitzant aquest exercici piadós, molt habituals en Quaresma, sobretot els divendres.
Infantils, organitzades i integrades per nens (com, per exemple, la Processó dels Nens, el dia de Sant Blai, o la processó del Corpus, totes dues al municipi madrileny de Robledo de Chavela). També es pot destacar la Processó dels Facundillos el Diumenge de Resurrecció de la Setmana Santa a Granada o "L'entrada de Jesús a Jerusalem" dels nens de la confraria Califòrnia de la Setmana Santa a Cartagena, durant el Diumenge de Rams.
Rosari de l'aurora, es realitza al matí d'hora, al poc d'haver despertat, i es resen els misteris del Rosari.
Rosari de les candeles, igual que l'anterior, però un cop fet fosc, els germans van amb espelmes.
Processó d'impedits, es porta l'Hòstia consagrada als malalts que no poden desplaçar-se a l'església.
Processó del Corpus Christi, en la qual es passeja l'Hòstia consagrada, en la festivitat homònima.
Processó de glòria, que es realitza amb alguna advocació gloriosa, de la Verge, Crist o algun sant.
Processó marítima, es fa en part o totalment sobre un vaixell. Són molt habituals les de la Verge del Carme.
Processó de rogatives es realitza per demanar algun favor, habitualment la pluja. Molt normals en segles passats, ara són poc habituals.

PROCESSÓ TORDERA

A la processó de Tordera hi trobo a faltar, i és una opinió personal, els romans i els natzarens...

Ara bé, l'important és que d'una manera o altra es mantingui aquesta tradició, i per això hem de donar les gràcies a totes les persones que amb la seva participació, any rera any, ho fan possible.

Aquí us deixo un petit reportatge del pas de la processó del silenci pels carrers de Tordera.

Sortint de l'església