L'ermita de Sant Ponç és molt coneguda i freqüentada per la gent de Tordera i rodalies.
Es troba a 4 Km. del centre de la població, a la carretera que va a Fogars de la Selva i Hostalric.
Està edificada sobre un turonet envoltat de bosc i, al costat, hi ha una gran esplanada on cada 11 de maig se celebra un aplec, amb una benedicció de roses, Missa i processó.
Les roses beneïdes servien per impedir l'entrada de paràsits a les cases durant l'estiu.
No hi ha gaires dades sobre la seva construcció, però es sap que fou reconstruïda en 1580 i el 1687. Hi ha un atri de 12 columnes de pedra d'estil dòric, construït l'any 1729, segons la inscripció gravada a la pedra d'una arcada.
L'interior és de volta de canó i l'àbsis és rodó. En una finestra hi ha gravat, a la pedra, "1615 al 5 de maig". A la llinda del portal hi ha gravat l'any 1685 i, a la pila d'aigua beneïda, l'any 1737.
Avui és 11 de maig i com mana la tradició, la gent de Tordera celebra aquest dia festiu a l'aplec de Sant Ponç; s'hi ha celebrat una Missa, que enguany ha comptat amb el Sr. Bisbe de Girona, una petita processó, i també amb la presència dels geganters, que per cert, enguany celebren el seu 25è aniversari. També durant el matí es prepara una arrossada, per a la qual s'han fet servir 200 quilos d'arròs i s'espera que podran arribar a tastar-la unes 2000 persones.
Durant el matí hi he anat amb la família, i com no pot ser d'altra manera, amb la càmera de fotos a punt; hem gaudit molt d'aquesta petita festa de Tordera.
A la tarda feien sardanes, però no he pogut quedar-me.
Espero, com sempre, que us agradi aquest petita aportació que faig immortalitzant aquests moments.
Bé, com he dit abans, una vegada aparcat el cotxe (cal dir que també hi havia un servei de bus gratuït) i enfilant cap a l'esplanada de l'ermita, s'olorava el sofregit de l'arròs i, com no, cap allà que vaig a fer una mica el tafaner i a començar a escalfar la càmera fent fotos.
Aquí teniu els mestres de cuina, remenant la carn.
Mentre remena que remenaràs, s'anava escalfant l'aigua en un altre foc.
Distret fent fotos als cuiners, vaig perdre de vista les dues dones de casa, la meva dona i filla. Van dir que anaven a l'ermita a escoltar la Missa cantada i a buscar roses beneïdes. Cap allà que vaig anar; l'ermita era plena de gom a gom, i a l'exterior també hi havia força gent.
Com que no podia fer res fins que no es buidés una mica i la dona seguia esperant per entrar, vaig decidir tornar amb l'arròs. Sí, és veritat, molts pensareu quin morro que tinc, la dona esperant i jo donant voltes fen fotos, però què voleu que us digui, personalment em tira més el menjar que la Missa, i espero no s'ofengui ningú.
Bé, al que deia l'arròs...
Tot seguit vaig escoltar els grallers i vaig veure que ja venien els geganters de Tordera.
Un cop acabat el ball del gegants, es van dirigir cap a l'ermita per fer la processó. Si abans creia jo que estava ple... millor us ho ensenyo.
Molta gent, com jo, feia fotos o gravava, bé amb les càmeres corresponents, o com mana la tecnologia d'avui, amb els mòbils. També deixaven als nens ficar-se sota les faldilles dels gegants i els pares estaven encantats de fer la foto i emportar-se un record d'aquest festa.
Una multitud esperava fora l'ermita a que es donés pas a la processó.
Amb quasi tothom fora de l'ermita, la meva dona va aprofitar per entrar a buscar les roses beneïdes i jo per fer algunes fotos com aquesta.
Ep, que tornen de la processó, ràpid cap a fora.
Una vegada tots a dins de l'ermita, els geganters van tornar a descansar, deixant als més petits que s'apropessin als gegants, que els criden moltíssim l'atenció.
També vaig fer fotos a alguns coneguts.
Com he comentat abans em tira més el menjar, i vaig tornar cap a l'arròs mentre esperava la família.
També es van anar apropant els regidors de l'ajuntament de Tordera i una mica més tard ho va fer l'alcalde, Joan Carles Garcia.
Estigueu tranquils, que no està fent cap campanya i tampoc no s'ha canviat de partit, que només portava roses beneïdes per tots aquells col·laboradors que porten tot el mati preparant l'arròs i no han pogut assistir a Missa.
Però la sorpresa va ser trobar-hi el Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, que també va apropar-se per conversar amb els cuiners i fins i tot, donar-los un cop de mà...
I fins aquí aquest petit reportatge; només espero no haver molestat a ningú, doncs la meva càmera i jo sempre ens fiquem pel mig, i sobre tot amb les fotos o els comentaris d'aquest blog. Si Déu vol, l'any vinent ens endurem la taula i les cadires i ens hi quedarem a dinar i passar-hi el dia, i així podré fer el reportatge més extens, doncs també és molt bonic veure les famílies i grups d'amics que aquest dia aprofiten per dinar plegats envoltats de veïns, tradició i natura.
Fins aviat i salutacions,
Xavier Llop
Gràcies per la visita.
Si us plau no utilitzi aquestes imatges en la seva web, blogs o altres mitjans de comunicació sense permís explícit.
© Tots els drets reservats.
Gracias por la visita.
Por favor, no use estas imagenes en su web, blog u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.
© Todos los derechos reservados.
Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.
Please don't use this images on websites, blogs or other media without my explicit permission.
© All rights reserved.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada